FILOSOFANT SOBRE EL "QUÈ DIRAN...?

EL "QUÈ DIRAN..."
(Aquesta farda social que te d'aprovar totes les nostres accions i de la que tots hauriem de "passar")

Aquesta és una altra de les convencions socials que més reprimeix, que més llibertats priva, que més coarta a l'individu a l'hora de prendre noves decisions a la vida. A vegades decisions que trencarien motlles i portarien les persones a cotes de llibertat i fins de creativitat inimaginables. Però, si faig això, o allò, "què diran...?" Si em veuen amb aquest o aquesta, a tal lloc o a tal altre, "què diran...?" Per algunes persones és tan important el "què diran..?", que deixen de fer allò que voldrien i és queden resguardats en el "refugi" de les actituds i conductes que li "coneixen", tota aquesta "farda influent i que tant pesa", que son els "que diran el què diran".

Però, de qui son les boques d'aquests que si les obren "pesarà tant" el que diguin ?
Son tant importants per la pròpia auto - estima, valen tant la pena aquestes veus del "què diran..?", com perquè hom pugui aparcar un projecte, o senzillament, viure angoixat ? Algú afectat s'ha aturat a reflexionar-ho ? Estic segur que val molt la pena.

De vegades la "por" al "què diran..?", és por de persones amb tanta manca de comprensió objectiva i sensibilitat, de tant barroer nivell humà i espiritual, que no es mereixen que algú "pateixi" pel què diran, quan surtin per la seva boca desaprensiva tota aquesta barbolla, taral·la, xarrameca, que, per ser-ho no te cap base ni fonament el que puguin dir. Persones així, més aviat lluny que a prop, i si pot ser, que no saludin, que res no es perd.

Si ha sorgit la possibilitat de començar una nova vida, més plena en tots nivells, amb persones que fins ara havien estat allunyades, per altres circumstàncies, no val la pena angoixar-se per "què diran..?" perquè molts d'aquests ja van tenir l'oportunitat de ser correctes, i la van trepitjar, i d'altres, que es creuen cegament el que diuen aquests, fan com una pena, perquè son enganyats, i no se'n volen ni adonar.

Així que, jo dic que cal ser valents quan les oportunitats es presenten, i passar "olímpicament" del "què diran..?", perquè sovint aquest, és un bagatge negatiu, i per tant sobrer. Llanceu-lo al contenidor corresponent !


Manuel Luis Tatjé
Manresa- Agost 2.006

Escrit publicat al Regió/7 Diari de la Catalunya Central el Dijous 31 d'Agost del 2.006.

FILOSOFANT SOBRE LA MENTIDA

Finalment Pinotxo va escoltar al Grill Parlant, la seva Consciència ?










Perquè es creuen les mentides ?
Sovint el mentider habitual quan exerceix aquest trist "ofici", s'explica tant bé, amb tanta passió i amb tant d'èmfasi, que és el primer de creure's la mentida que explica o divulga. (Parlo d'una manera global, deixant a part les possibles excepcions). Els receptors, normalment, escolten i es creuen molt fàcilment els mentiders que "crucifiquen" impunement la nua Veritat. També això acostuma a pesar en comunicats petites sobretot, on el tedi i l'avorriment pul·lulen pels carrers on grupets de persones, plàcidament, però alhora implacables, estan "a la que salta" per sucar pa en qualsevol crítica, incerta i morbosa. I, tot seguit, la mentida comença de circular, i "tothom" se la fa seva i fins esdevé "vox populi". La mentida en qüestió arriba a crear actituds, preses de posició, etc. I sense cap problema, de boca en boca, com una pólvora encesa, a tot arreu arriba, i com s'acostuma a dir, "tot en va ple". I ningú s'ha plantejat la certitud d'allò. Ningú no s'ha plantejat que allò que circula "podria ser un engany", tanmateix, una mentida. Una mentida, que a algú li va bé que cicrculi, per calumniar, per fer mal a qui gairebé sempre, acostuma a tenir la Consciència neta de veritat.

A la mentidera habitual, se li omplen els ulls de llàgrimes (que ja voldrien saber-ne la "trampa" els actors dramàtics. O val més que no la sàpiguen), llàgrima "fàcil", en dic jo, que impacte en els incauts, que així, engoleixen ràpidament l'aparent "veracitat" de la mentida. Doncs la gent no pensa que el mentider és "capaç de plorar" per donar tocs de realisme a la seva mentida.

Moltes persones es creuen realment les mentides més flagrants i escabellades, sens dubte perquè al darrera hi ha uns grans mentiders per exposar-les i representar-les. A veure, també és perquè entre les persones, n'hi han que els agrada "ser enganyades", i altres que més m'estimo de no qualificar. Però en conjunt, tot això fa, que els mentiders tinguin un determinat "èxit". I per tant que la Veritat, en majúscules, brilli per la seva abcència. És així de trist. Cadascú veurà on es col·loca segons que vulgui estar en pau amb la pròpia Consciència. El que diu mentides, calumnies, que falseja la Veritat, i a través d'això fa mal a altres persones, mai n o serà feliç, ni trobarà la pau de la seva Consciència. També pot ser que no anheli ara això. I ho guardi per més endavant... Si hi és a temps. El mentider/mentidera converteix la seva vida en un interminable desert i les seves circumstàncies en tristos miratges. Generalment (els mentiders) fan la infelicitat dels seus éssers més pròxims, i la seva pròpia.

Manuel Luis Tatjé
Manresa - 2.006

Nota: Text publicat al Regió/7 (Diari de la Catalunya Central) amb alguns retocs, el 24 d'Agost del 2.006.

AQUEST ES EL NOSTRE MÓN

EL NEN D'HIROSHIMA, ENCARA CRIDA, ARA DES DEL LÍBAN!!!
(AQUEST ES EL NOSTRE MÓN)


I no sentim vergonya aliena ? En aquest món nostre "encara" n'hi ha que fan negocis amb les guerres amb total impunitat...
Molts recordaran com alguna entitat d'estalvi ben pròxima va ser "alertada" perquè "també" anava a fer negoci amb la guerra... Molts d'aquests que fan negocis amb les guerres, miren somrients amb un "que Déu us beneeixi" gairebé integrista i amb una prefabricada aurèola de liders incorruptibles... Què em de dir que no se sàpiga ?

El fumut és que això no ens treu prou la son, ni evita que fem vacances, ni que puguem dinar veient per televisió els bombardeigs del Líban, sense tenir vergonya de la nostra Humanitat, dels Poders que la dominen, i fins i tot, dels Organismes, que haurien de ser àgils mediadors i àrbitres, davant la imminència d'un conflicte armat amb tot el que això representa.

Però, perquè mediar o arbitrar, si darrera del conflicte hi ha un munt d'interessos, bruts i patètics negocis de venda i tràfic d'armes ? No, home no, que s'acabaria la "mamella" ! Només "s'ha de fer veuere" que ho volem evitar. Evitar-ho no !! Per això la senyora Condolezza Rice, es passeja amb uns i altres, "només fent temps", que res més. Mentrestant, vull dir mentra va passant el temps, - un temps decisiu !-, un bombardeig israelià en un edifici de la localitat de Qana, fa 54 morts (segons la policía), 37, TRENTA-SET, SON NENS..! D'això n'hi ha que en diuen que "Israel es defensa". Això no és una barbàrie ? Això no és assassinar "encara" que es tracti d'una guerra ?

Poc després del bombardeig, Hezbollah fa una convocatòria espontània i milers de manifestants a Beirut es concentren davant la seu de l'ONU (on hi ha tots els països representats, també l'Estat espanyol). Què reclamen ? Què vol dir això ?

I en Kofi Annan, reuneix d'urgència al Consell de Seguretat de la ONU, i ningú es vol "mullar" amb decisió, sobre la fi del conflicte que tots condemnen, i el Secretari General es queda pràcticament sol "predicant en el desert" que CAL UNA SOLUCIÓ IMMEDIATA...

Aquest és el nostre Món. Els uns matant als altres, com sempre. Auto-Meravellant-nos de ser tant "guapos", pel progrés científic i tecnològic... Preocupant-nos per les hipoteques ofegants i alhora, perquè a l'Aeroport del Prat ens han extraviat les maletes... Mentre multinacionals diverses, ja planifiquen les reconstruccions (sucoses) de les destrosses de la guerra...

Quina pena que el preu que ens volen fer pagar sigui aquest. I que molts dels morts innocents siguin infants que res no tenen d'envejar a aquell "Nen d'Hiroshima" de que ens parlava la cançó dels anys seixantes: Després de 45 anys, ple Segle XXI, la cançó segueix plenament vigent: hom encara preten dirimir els conflictes a través de guerres, i fent-hi negocis sagnants. I poder-nos mirar als ulls, tranquilament, cada dia quan ens llevem en la nostra "societat del benestar"... Fins quan serà aquest el nostre Món ?

Manuel Luis Tatjé (Agost 2.006)

Carta publicada amb alguns retocs al Diari Regió/7 de la Catalunya Central, corresponent al Dijous 10 d'Agost del 2.006.

ATENCIÓ!!! Altres "Blogs" del mateix autor que podeu visitar:

* http://Manelluis.blogspot.com Titol: ESPERITS INQUIETS

* http://Manuelluisref.blogspot.com Títol: REFLEXIONS EN VEU ALTA

Des d'aquests "Blogs", alhora podreu accedir a altres on l'autor hi te distintes materies que podeu conèixer.