EL VALOR DE LA VIDA EN LES HORES DIFÍCILS

notic
EN LES HORES DIFICILS...

Ara ja sé que el veritable Valor de la Vida només el comprens quan aquesta està en perill. Pots haver vist mil exemples i mil pel·licules, que per més que t'hi puguis identificar mai podran arribar a superar allò que significa viure-ho en pròpia carn. Quan d'avui per demà t'arriba l'inesperada noticia és com si literalment entressis en un miratge, en un somni, en el que no t'hi acabes de trobar, perquè "sembla" que no pugui anar amb un mateix. És com si, de sobte, tots els angles s'esborressin i en el seu lloc una boira ho emmarqués tot. Les perspectives que poguéssis estar tenint, queden automàticament en suspens, i entres a la casa del dubte i la inquietud. Més que mai, a partir d'aquest moment tant especial de la Vida, trobes i agraeixes, l'entorn que et farà veritable costat en tots sentits. Per un costat l'equip de Professionals de la Medicina, que conduiran el teu procés, en el meu cas des de les primeres proves, passant després pel diagnòstic, la taula d'operacions, la recuperació i els posteriors controls. Tots els Doctors que he tingut la sort de tenir, -i que tinc-, son grans persones amb una saviesa i una humanitat exquisides.

Per l'altra, la meva esposa Maria-Àngels, sense ella, no sé com hagués travessat aquesta "dura prova", les nostres filles, i també, la meva família més immediata, tots al meu costat sempre, amb un caliu i un ajut que mai no m'han mancat. És doncs en aquestes hores difícils, que descobreixes els "veritables" amics i companys, no obstant això, no guardo cap rancúnia.

Passar per un quiròfan de la "Quirón" puc assegurar que no és qualsevol cosa, i més quan passar-hi significa salvar la Vida, així, tal com sona. Ara, després de tres mesos justos de la intervenció, s'em han aclarit alguns angles i obert alguna porta. Fins ara no m'he vist amb cor d'escriure el feix d'impressions que hi ha dins meu i, quan respiro fondo sense la part del pulmó esquerre que m'han hagut d'extirpar, sento esperança en el cor, i sé que he estat profundament ajudat per forces internes.

Vivint aquest tràngol t'adones de l'importància pírrica d'aquests valors materials, pels quals famílies s'han trencat, germans i pares s'han traït, generant només dolor i angoixa arreu. T'adones de quelcom que ja sabies que al Més Enllà t'emportes el que tens a dins, no pas el que has aconseguit de tenir, amb bones o males arts, a fora.

El nostre agraïment incondicional al Dr. Gil de la Clínica Sant Josep de Manresa, al Dr. Francesc Martí Ramón, del Centre Mèdic del Bages, Al Dr. Joaquim-Manel Pérez de Olaguer, oncòleg, i al Dr. Carlos León Gonález, cap de Cirurgia Toràcica de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Manuel Luis Tatjé - Maria-Àngels Casals Farré

- Manresa-

Nota: Carta publicada al Diari Regió/7 - de la Catalunya Central - el Dijous 16 de Febrer del 2.006