RESIDÈNCIES ?

RESIDÈNCIES ?

RESIDÈNCIES ?

Si, avui les presses, l'activitat frenètica de tots els membres de la família, fins la cura dels nets, quan en comença d'arribar algun, tot plegat fa que avui, els pares, no puguin acabar els seus dies a la llar, tranquils a casa seva, envoltats de caliu i família, com era costum abans. Avui dia, literalment, "no hi ha temps d'estar per ells, ni pels seus problemes senils", d'això que en tingui cura un altra. És clar que molts dels que actuen amb aquesta "modernitat", s'han oblidat dels sacrificis i l'amor que van esmerçar per ells, aquests éssers d'ulls profunds amb mirada trista, que avui s'apilonen en determinats establiments anomenats "residències.

És clar que molts que avui tenen les seves "bones i justes raons" per actuar així, sovint, obliden que d'aquí a "quatre dies" també ells seran "vells" candidats a una residència i rebran el mateix tracte que avui ells han donat als seus majors... No es veuen deutors dels pares, quan aquests estan arribant al final de la seva vida ? És prou just treure'ls de casa per portar-los a una residència ? Què els diu la Consciència quan tanquen els ulls, cada dia, a l'hora d'anar a dormir ?

Aquesta és la societat que cofoiament en diem del benestar ? Sovint un benestar egoista i excloent, on la gent gran fa nosa, i només se'ls vetlla si tenen interessos. Més d'algun passant de notari s'ha vist en alguna residència pretenent, al costat d'algun familiar afamat, el testament d'alguna propietat. Aquesta és la societat que volem pel present i el futur de les gernacions ? La pregunta seria: QUÈ ÉS EL QUE IMPORTA REALMENT ? La resposta global, a la vista del que hom pot veure, és descoratjadora.

Moltes d'aquestes residències tenen un personal que no vol, ni sap cuidar als avis. Potser estan malpagats, però això no justifica que les persones grans siguin tractades amb desgana, menyspreu de la seva dignitat de persones, i manca de comprensió i sensibilitat en la tasca que estan realitzant.

A una persona gran, que lamentablement no pot controlar les seves necessitats, se li pot dir: "Ja t'has cagat una altra vegada, quina pudor !", juntament amb altres grolleries ? Amb qui o que es pensen que tracten aquest personal inqualificable ? I ningú diu res, perquè dir res tampoc serveix de res a cap nivell ! (Feliçment, jo sé que no tot el personal és així, n'hi ha de molt humà i preparat).

En un residència, mentre una persona es val per si mateixa, tot vabé: com un hotel, tot perfecte. Quan les coses canvien de signe, arriba la malaltia, la necessitat, la cura, de vegades l'alzeimer, etc., lamentablement, les coses son d'una altra manera, depenent de quina sigui la residència en qüestió. Com serà el personal de pacient, respectuós i digne ? Sorpresa !

Però per les feste ens hem entendrit, oi que si ? O no ? I visca la farsa !

Manuel Luis Tatjé

Aclariment: Quan parlo de dur o no , la gent gran a les residències, òbviament, no parlo de les excepcions, sinó de la globalitat.

Publicat a http:// diaridemanresa.com/articleopinio.php el 3 de Gener del 2.007

BENVINGUTS, NOUS MANRESANS ! (IMMIGRACIÓ)

El problema de la immigració és gravíssim, i previsiblement, s'hi haurà de posar algun tipus d'aturador. No obstant això, aquest problema existeix perquè en les cúpules més altes del poder mundial "li interessen" aquests fluxos de persones, aquesta mobilitat, abans que resoldre-ho en els respectius països on s'origina, que seria el més just. Però, està clar, que la lògica del més just, no és el que prima, i si, altres interessos incomfessables, al marge de la vida i del benestar d'amplis sectors socials del món. La immigració esdevé així, un problema global, que no de la "pretesa" globalitat que hauria de ser "justa" en bona lògica.

Encara que sovint, es vol justificar aquest problema de moltes maneres, fins i tot aquella que Catalunya sempre ha estat terra de "pas o d'acollida", a la gent de peu no se li han de fer ni moltes, ni poques justificacions. I menys a la gent d'aquí: tothom, qui més, qui menys, entroncat amb la immigració dels anys seixantes. Que, per cert, era una immigració promoguda i impulsada per la dictadura de Franco: tenia interessos econòmics, però també polítics. Qui ho va patir ? Per descomptat el poble ras. També es podia haver ajudat en orígen, però no va interessar. I ja sabem que a ningú no li agrada deixar la seva terra, haver d'emigrar per les necessitats bàsiques.

Com he dit, el problema esdevé global, de tots, tancades les portes d'una "solució en orígen", que als grans poders econòmics no interessa (al menys a curt termini).

Des de fa una colla d'anys, hem vist l'arribada dels immigrants i penso que en molts casos hi ha hagut una acceptació i un acoblament perfectes. També problemes. Qui ho troba estrany? On no hi ha gent conflictiva ? No obstant això, el xoc de cultures, el nivell formatiu, costums que aquí ja s'han perdut (encara que no oblidat), indumentaries tradicionals, la religió, tothom ho ha pogut copsar i amb reaccions diverses. Ara hom parla també, que si estan legals i treballen, tinguin dret al vot. És de tota lògica. Però també penso que és de tota lògica, que molts d'aquests nous catalans i manresans, tinguin present que "aquest és el País que els ha acollit, i que si estan assolin uns graus òptims de benestar, és gràcies a un llarg i difícil camí que aquí , ja s'havia fet abans que arribessin ells. Que ho estimin, ho respectin i, fins i tot, integrats, que ho millorin. Ja sé que n'hi han que no se'ls hi ha de dir això. Però n'hi han alguns altres que sí, son els "conflictius", els que generen problemes amb un orgull fora de to. A aquests conciutadans, serenament, se'ls hi ha de fer memòria.

Manuel Luis Tatjé

Nota: Publicat a Regió/7, Diari de la Catalunya Central, el 17 de Desembre del 2.006.