A LA "TRISTA" SE LI HA ACABAT LA TRISTOR...



L'Adrià amb la Trista
Enmig de la humitat del camp i damunt l'herba d'un verd tant viu i ufanós, prop de l'antiga pomera, es destacava el seu cos estirat de gran gossa, amb aquelles taques negres i blanques, a l'estil de les vaques suïsses, inmòbil, amb els seus ulls de mirada tant intel·ligent, mig closos, però ara amb aquell esguard perdut, inanimat, i les seves potents urpes, vençudes definitivament. No, no era una estirada d'esplai, d'aquelles que tant li agradava de fer sota el Sol, aquesta era la darrera estirada, doncs per tornar-se a posar dreta i esvelta, ja no li faria falta el seu cos feixuc i vell, per volar a l'astral dimensió i penetrar al regne de la Gran Ànima, on ja s'ha retrobat amb la "Blanqueta", amb la "Trapella" i la "Llumeta". Quínes criatures tant especials !! Quan ja han partit encara se'ls hi descobreixen virtuts !
El seu agraïment, la seva franca fidelitat, les seves constants ànsies de caliu humà, tot això traduït en una infinitat d'accions espontànies inenarrables. La joia amb que ens va presentar la seva nombrosa i última ventrada, que ens va deixar l'inoblidable "Blanqueta".
Algú li havia ensenyat a "donar la pota" en senyal d'amistat, si se li demanava bé. Algú que desconeixem i que, vuit anys enrera, va fer la inhumana opció d'abandonar-la per aquests móns de Déu. Cosa que la feu arribar fins al nostre Refugi , exhausta i gairebé moribunda. La vàrem alimentar i animar, va reviure i es va posar bona esdevenint la "guardiana indiscutible del lloc" aquests llargs vuit anys, en que ens ha donat el millor de la seva noblesa, a petits i grans.
En sentir arribada la seva hora, es va apartar dels altres gossos (els seus nets plens de vitalitat) i es va allunyar del recinte del Refugi , i com obeint lleis ancestrals de la Naturalesa, va voler restar sola pel darrer alè.
Un altra amic que ja te un lloc fet en el fons del nostre Cor: La "Trista", que ja no està trista des del 3 d'Octubre del 2007.
En nom de tots els que l'estimavem
Manuel Luis Tatjé

