AMICS INCONDICIONALS I ÚNICS:Trapella, Pelut, Ona, Llumeta, Trista, Blanqueta, Tacat, Negret...

DINS EL NOSTRE COR HI HA UNA "LLUMETA"

Ells no et demanen mai res d'especial, llevat de menjar o sortir a fora. I en contrapartida t'ho donen tot. Se'ls diu "animals de companyia", però sovint, són més nobles i dignes que algunes persones. Els sentiments que generen són purs, nets, exempts de les baixeses, dels egoismes que mouen la Humanitat. I són també, a un nivell psicològic, difícil d'imaginar, sobretot pels que encara els tracten a batzegades i de males maneres, fins i tot pels que miserablement i impune, acaben amb les seves vides, receptors de totes les penes i alegries que es congrien al seu entorn i les concatenen amb mansuetud, serenor, joia, afecte, fidelitat... És ben cert que ells, no farien mai, molts dels nostres actes més inconfessables.

Però només són bèsties ! - diuen alguns. Només ? Unes bèsties que donarien la seva vida per tu... Que coneixen tots els teus moviments, tots els teus sorolls típics, tots els teus pensaments, abans que esdevinguin accions concretes, les teves angoixes i preocupacions... Que estan tranquils si tu ho estàs, que estan neguitosos si aquest és el teu estat anímic... Preguntaria jo a molts: Quants amics tens que reaccionin així perquè t'aprecien ? Algun n'hi haurà, és clar que sí!!

Aquesta ha sigut la meva vida individual i de família, des de fa molts anys, tenint al meu costat gosses i gossos, uns éssers magnífics que la Naturalesa ens ha posat de companys, sovint, més per entendre'ns i aprendre mútuament els uns dels altres, que no pas per utilitzar-los de "joguina" que avui frueixes i demà abandones.

Fa pocs dies ens ha deixat la Llumeta (a la foto) - i no és el fet intrínsec de la mort-, el que ens indigne és que hagi hagut de morir enverinada i en menys de 24 hores, després de tornar del "pipi-can" del Parc de Puigterrà de Manresa. Ens ha acompanyat més d'11 anys i ha viscut al costat de l'altra gosseta Ona una de les etapes més llargues i dures de la nostra vida. Per això ho hem sentit tant. Perquè ens va consolar i ens va ser alegria en moments molt agres de traiduries i problemes familiars molt greus. Ella ens va donar tant, que només ho pot saber qui hagi viscut experiències similars amb éssers d'aquesta categoria, la noblesa dels quals ja voldrien tenir molts humans sense principis. Per això el nostre agraïment a la Llumeta entra en el pla transcendent, on penetren aquestes Ànimes petites (però tant grans) camí de la seva lluminosa evolució, quan deixen aquest món físic, que amb freqüència els tracta tant malament.

Les obscures perles dels seus ulls tristos i la frisança d'aquell cor espontani i alegre, viuran sempre en un racó del nostre cor. Va deixar la matèria el 15.3.2007.

Manuel Luis Tatjé - 2007