FANÀTICS I FANATISMES

Son dels pitjors mals del nostre temps. Puig que el fanàtic ha perdut la seva personalitat en ares de la seva creença, sigui política, religiosa o escèptica. Tant li fa tot i fins és capaç d'immolar-se i atemptar contra la vida de persones en favor d'unes idees i algun "premi" que potser se li ha ofert. El fanàtic, per ser-ho, ha trencat l'àmbit de respecte i llibertat, de les pròpies conviccions. Les conviccions són personals, però quan es trenca aquest àmbit de respecte i llibertat, i aquesta actitud l'assumeix un col·lectiu, aleshores esdevé un perill real contra la societat, contra la Humanitat.

Jo puc desitjar que les meves comviccions (idees, pensaments, transcendències de les que estic convençut), les abracin gent que conec, gent que estimo, però aquesta és una qüestió de diàleg, d'experimentació, de fe, de no mancar al respecte, de no forçar res, menys encara d'atemptar contra la vida dels altres i la pròpia, per tal de demostrar alguna cosa.

Deia el Dr. R.Pànnikar que el fanatisme és una conseqüència del racionalisme exacerbat. També va la cosa per aquest racionalisme que no te cap mena de respecte per les creences dels altres i les critica, i en fa una ironia burlesca des d'aquell pedestal que vol tenir al dubte com a senyera de progressisme. Si la convicció que hom pugui tenir és "ser racionalista", bé pels que la tinguin, com bé pels que la tinguin d'una fe religiosa, com bé pels que la tinguin posada en un ideal polític. Tot és legítim mentre no es xafi la llibertat dels altres, mentre es respecti la creença d'altri, mentre siguem capaços tots plegats de dialogar, fins polemitzar, però sempre amb el respecte. Mai amb l'imposició, mai amb l'agressió.

Sovint el fanatisme (qualsevol fanatisme) no és més que un signe de feblesa i de por, de manca d'equilibri i estabilitat, de no acceptació cega de les creences, idees i pensaments dels altres, de veure-hi tots els defectes i cap virtud, de creure cegament que les idees pròpies son les "úniques que valen" i que per això s'han d' "imposar" sobre la resta.

Si primer ens mirem el melic, i després mirem al nostre voltant, veurem que la nostra societat en general també en genera de fanatismes (també en els esports), i que en graus molt diferents, els tenim "enganxats" al nostre subconscient. De cadascú dependrà el seu desenvolupament o no. Però, com les bruixes a Galícia que, d'haver-n'hi n'hi han, de fanatismes, de tenir-ne en tenim.

Manuel Luis Tatjé - Octubre 2.006

Nota: Perquè durant uns anys de la meva vida he conegut el "perill" del fanatisme que sovint va en detriment de les filosofies que el generen, quan aquestes, de vegades, no en tenen cap culpa. L'únic culpable és l'home amb la seva errònia forma d'entendre i pràcticar determinades creences que precisament en si mateixes, no el contenen, ni el contemplen al fanatisme.

Aquest escrit ha estat publicat pel Diari de la Catalunya Central Regió-7 el 23 de Novembre del 2.006, (amb alguns retocs).

Manueluistatje@hotmail.com