FILOSOFANT SOBRE LA MENTIDA
Finalment Pinotxo va escoltar al Grill Parlant, la seva Consciència ?
Perquè es creuen les mentides ?
Sovint el mentider habitual quan exerceix aquest trist "ofici", s'explica tant bé, amb tanta passió i amb tant d'èmfasi, que és el primer de creure's la mentida que explica o divulga. (Parlo d'una manera global, deixant a part les possibles excepcions). Els receptors, normalment, escolten i es creuen molt fàcilment els mentiders que "crucifiquen" impunement la nua Veritat. També això acostuma a pesar en comunicats petites sobretot, on el tedi i l'avorriment pul·lulen pels carrers on grupets de persones, plàcidament, però alhora implacables, estan "a la que salta" per sucar pa en qualsevol crítica, incerta i morbosa. I, tot seguit, la mentida comença de circular, i "tothom" se la fa seva i fins esdevé "vox populi". La mentida en qüestió arriba a crear actituds, preses de posició, etc. I sense cap problema, de boca en boca, com una pólvora encesa, a tot arreu arriba, i com s'acostuma a dir, "tot en va ple". I ningú s'ha plantejat la certitud d'allò. Ningú no s'ha plantejat que allò que circula "podria ser un engany", tanmateix, una mentida. Una mentida, que a algú li va bé que cicrculi, per calumniar, per fer mal a qui gairebé sempre, acostuma a tenir la Consciència neta de veritat.
A la mentidera habitual, se li omplen els ulls de llàgrimes (que ja voldrien saber-ne la "trampa" els actors dramàtics. O val més que no la sàpiguen), llàgrima "fàcil", en dic jo, que impacte en els incauts, que així, engoleixen ràpidament l'aparent "veracitat" de la mentida. Doncs la gent no pensa que el mentider és "capaç de plorar" per donar tocs de realisme a la seva mentida.
Moltes persones es creuen realment les mentides més flagrants i escabellades, sens dubte perquè al darrera hi ha uns grans mentiders per exposar-les i representar-les. A veure, també és perquè entre les persones, n'hi han que els agrada "ser enganyades", i altres que més m'estimo de no qualificar. Però en conjunt, tot això fa, que els mentiders tinguin un determinat "èxit". I per tant que la Veritat, en majúscules, brilli per la seva abcència. És així de trist. Cadascú veurà on es col·loca segons que vulgui estar en pau amb la pròpia Consciència. El que diu mentides, calumnies, que falseja la Veritat, i a través d'això fa mal a altres persones, mai n o serà feliç, ni trobarà la pau de la seva Consciència. També pot ser que no anheli ara això. I ho guardi per més endavant... Si hi és a temps. El mentider/mentidera converteix la seva vida en un interminable desert i les seves circumstàncies en tristos miratges. Generalment (els mentiders) fan la infelicitat dels seus éssers més pròxims, i la seva pròpia.
Manuel Luis Tatjé
Manresa - 2.006
Nota: Text publicat al Regió/7 (Diari de la Catalunya Central) amb alguns retocs, el 24 d'Agost del 2.006.
Perquè es creuen les mentides ?
Sovint el mentider habitual quan exerceix aquest trist "ofici", s'explica tant bé, amb tanta passió i amb tant d'èmfasi, que és el primer de creure's la mentida que explica o divulga. (Parlo d'una manera global, deixant a part les possibles excepcions). Els receptors, normalment, escolten i es creuen molt fàcilment els mentiders que "crucifiquen" impunement la nua Veritat. També això acostuma a pesar en comunicats petites sobretot, on el tedi i l'avorriment pul·lulen pels carrers on grupets de persones, plàcidament, però alhora implacables, estan "a la que salta" per sucar pa en qualsevol crítica, incerta i morbosa. I, tot seguit, la mentida comença de circular, i "tothom" se la fa seva i fins esdevé "vox populi". La mentida en qüestió arriba a crear actituds, preses de posició, etc. I sense cap problema, de boca en boca, com una pólvora encesa, a tot arreu arriba, i com s'acostuma a dir, "tot en va ple". I ningú s'ha plantejat la certitud d'allò. Ningú no s'ha plantejat que allò que circula "podria ser un engany", tanmateix, una mentida. Una mentida, que a algú li va bé que cicrculi, per calumniar, per fer mal a qui gairebé sempre, acostuma a tenir la Consciència neta de veritat.
A la mentidera habitual, se li omplen els ulls de llàgrimes (que ja voldrien saber-ne la "trampa" els actors dramàtics. O val més que no la sàpiguen), llàgrima "fàcil", en dic jo, que impacte en els incauts, que així, engoleixen ràpidament l'aparent "veracitat" de la mentida. Doncs la gent no pensa que el mentider és "capaç de plorar" per donar tocs de realisme a la seva mentida.
Moltes persones es creuen realment les mentides més flagrants i escabellades, sens dubte perquè al darrera hi ha uns grans mentiders per exposar-les i representar-les. A veure, també és perquè entre les persones, n'hi han que els agrada "ser enganyades", i altres que més m'estimo de no qualificar. Però en conjunt, tot això fa, que els mentiders tinguin un determinat "èxit". I per tant que la Veritat, en majúscules, brilli per la seva abcència. És així de trist. Cadascú veurà on es col·loca segons que vulgui estar en pau amb la pròpia Consciència. El que diu mentides, calumnies, que falseja la Veritat, i a través d'això fa mal a altres persones, mai n o serà feliç, ni trobarà la pau de la seva Consciència. També pot ser que no anheli ara això. I ho guardi per més endavant... Si hi és a temps. El mentider/mentidera converteix la seva vida en un interminable desert i les seves circumstàncies en tristos miratges. Generalment (els mentiders) fan la infelicitat dels seus éssers més pròxims, i la seva pròpia.
Manuel Luis Tatjé
Manresa - 2.006
Nota: Text publicat al Regió/7 (Diari de la Catalunya Central) amb alguns retocs, el 24 d'Agost del 2.006.
posted by Manuel Luis Tatjé at 6:52 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home