AQUEST ES EL NOSTRE MÓN

EL NEN D'HIROSHIMA, ENCARA CRIDA, ARA DES DEL LÍBAN!!!
(AQUEST ES EL NOSTRE MÓN)


I no sentim vergonya aliena ? En aquest món nostre "encara" n'hi ha que fan negocis amb les guerres amb total impunitat...
Molts recordaran com alguna entitat d'estalvi ben pròxima va ser "alertada" perquè "també" anava a fer negoci amb la guerra... Molts d'aquests que fan negocis amb les guerres, miren somrients amb un "que Déu us beneeixi" gairebé integrista i amb una prefabricada aurèola de liders incorruptibles... Què em de dir que no se sàpiga ?

El fumut és que això no ens treu prou la son, ni evita que fem vacances, ni que puguem dinar veient per televisió els bombardeigs del Líban, sense tenir vergonya de la nostra Humanitat, dels Poders que la dominen, i fins i tot, dels Organismes, que haurien de ser àgils mediadors i àrbitres, davant la imminència d'un conflicte armat amb tot el que això representa.

Però, perquè mediar o arbitrar, si darrera del conflicte hi ha un munt d'interessos, bruts i patètics negocis de venda i tràfic d'armes ? No, home no, que s'acabaria la "mamella" ! Només "s'ha de fer veuere" que ho volem evitar. Evitar-ho no !! Per això la senyora Condolezza Rice, es passeja amb uns i altres, "només fent temps", que res més. Mentrestant, vull dir mentra va passant el temps, - un temps decisiu !-, un bombardeig israelià en un edifici de la localitat de Qana, fa 54 morts (segons la policía), 37, TRENTA-SET, SON NENS..! D'això n'hi ha que en diuen que "Israel es defensa". Això no és una barbàrie ? Això no és assassinar "encara" que es tracti d'una guerra ?

Poc després del bombardeig, Hezbollah fa una convocatòria espontània i milers de manifestants a Beirut es concentren davant la seu de l'ONU (on hi ha tots els països representats, també l'Estat espanyol). Què reclamen ? Què vol dir això ?

I en Kofi Annan, reuneix d'urgència al Consell de Seguretat de la ONU, i ningú es vol "mullar" amb decisió, sobre la fi del conflicte que tots condemnen, i el Secretari General es queda pràcticament sol "predicant en el desert" que CAL UNA SOLUCIÓ IMMEDIATA...

Aquest és el nostre Món. Els uns matant als altres, com sempre. Auto-Meravellant-nos de ser tant "guapos", pel progrés científic i tecnològic... Preocupant-nos per les hipoteques ofegants i alhora, perquè a l'Aeroport del Prat ens han extraviat les maletes... Mentre multinacionals diverses, ja planifiquen les reconstruccions (sucoses) de les destrosses de la guerra...

Quina pena que el preu que ens volen fer pagar sigui aquest. I que molts dels morts innocents siguin infants que res no tenen d'envejar a aquell "Nen d'Hiroshima" de que ens parlava la cançó dels anys seixantes: Després de 45 anys, ple Segle XXI, la cançó segueix plenament vigent: hom encara preten dirimir els conflictes a través de guerres, i fent-hi negocis sagnants. I poder-nos mirar als ulls, tranquilament, cada dia quan ens llevem en la nostra "societat del benestar"... Fins quan serà aquest el nostre Món ?

Manuel Luis Tatjé (Agost 2.006)

Carta publicada amb alguns retocs al Diari Regió/7 de la Catalunya Central, corresponent al Dijous 10 d'Agost del 2.006.

ATENCIÓ!!! Altres "Blogs" del mateix autor que podeu visitar:

* http://Manelluis.blogspot.com Titol: ESPERITS INQUIETS

* http://Manuelluisref.blogspot.com Títol: REFLEXIONS EN VEU ALTA

Des d'aquests "Blogs", alhora podreu accedir a altres on l'autor hi te distintes materies que podeu conèixer.