ABATUT A TRETS EL "NEGRET", UN DELS GUARDIANS DEL REFUGI DE MARGANELL EL PASSAT 14 DE JULIOL.

                                                                  EL "NEGRET"

Les mateixes mans cruels i sense cor ni escrúpols que, anys enrere tirotejaven i abatien la "Blanqueta" (mare del negret)i ens privaven de la seva intel·ligència, bondat i afecte incondicionals, ho han fet ara (el capvespre del passat 14 de juliol) amb el "Negret" (o Fosc, com alguns l'anomenaven també). Ell (a les fotos) que també havia heretat de l'àvia "Trista" aquell posat sobri i profund de dignitat, noblesa i capteniment, dels "pastors belgues" juntament amb el seu germa "Tecat" portàven la fidelitat i l'estima, a tots els que sovintegem habitualment el Refugi de Marganell.

Hom va sentir un tret al capvespre seguit del plany dolorós de l'animal ferit, i tot seguit dos trets més per rematar-lo. I tant tranquil el "caçador",  que per calmar l'odi de les seves entranyes, no li tremola el pols a l'hora d'apretar el gallet. Com es pot mirar als ulls en el mirall de casa seva?  Qui ho sap?

Que trist que encara persisteixin aquestes actituds tant primàries i d'ignorància ancestral.  Tanmateix el planyo i, per cert, no li guardo cap rancúnia, no val la pena guardar porqueria.

Evoco la noblesa del "Negret", que tanta joia ens va aportar, i que , hores d'ara ja és al regne dels seus, acollit per la seva ànima grupal.

                       Gràcies per tot, amic Negret!

                            El "Negret" en primer terme amb el

                             seu germà "Tacat".

                         "Negret" tenim un grat record de tu.

BOMBOLLA DEL NADAL

I
Bombolla del Nadal,
somni d'estels la Terra,
de bells auguris farcida,
pregons desitjos i costums,
o il·lusionades fantasies...
Tant dolor i tant d'engany,
venen de prou lluny,
es dissimulen en pocs dies,
malgrat ser el feix de l'any,
d'on pengen tantes vides..!

II
Bombolla del Nadal,
sempre hi ha el Jesús nadó,
SIMBOL únic que planeja,
Solstici d'Hivern major,
de tothom accepta l'alegria..!
Però que te aquesta mirada
fonda i clara d'Emmanuel ?
NO ES AQUEST EL MÓN QUE VOLIA !!
M'ho diu al fons del cor,
fent-me estremir la Vida !

III
Bombolla del Nadal,
antiga tradició de tants dies,
somous la infantesa dolça
i totes les etapes de la Vida..!
Més la tendresa no tapa,
les cruels injustícies,
que succeeixen cada dia..!
Oh! Si els odis fossin AMOR
i les enveges Anhels de Llum:
EL MÓN ES GUARIRÍa..!


Manuel Luis Tatjé i Maria Àngela Casals Farré
us desitgen un Bon Nadal 2008 !

PER MOLTS ANYS JOANA TATJÉ SANTOLARI

MARE...

Quin títol tant bell

per una dona !!

I més encara si ella és

la pròpia mare

escalant els cims

més alts de la Vida:

Vuitanta Cinc Anys !! I què hagués sigut de mi

sense tu, la marona,

sense l'Amor i el Sacrifici

de qui em portà al món,

i guià els primers passos

de la meva infantesa ?

Després els fills alcen el vol

com els ocells... Llei de Vida.

S'han de trobar a si mateixos,

i descobrint-ho, enfocar

el camí de la pròpia Vida...

Més tard, tornen acompanyats

a redós de la teva companyía,

i et trobes que tens més fills

que no tenies, i arriben els nets i aquests, més endavant,

també creixerant i tindran

els seus propis plançons,

i et trobaràs Besàvia:

Quin bon fruït per una Vida plena !!!

PER MOLTS ANYS, MARE...

Manel i Maria Àngels

Manuel Luis Tatjé

ONA, ONETA: EL BUIT DE LA TEVA ABSÈNCIA !

Tu, Ona, tanques aquest cicle amb la teva marxa, que ja prevèiem fa dies, per la greu malaltia renal que passaves, crònica i per la teva edat. Dic que tu

tanques aquest cicle, perquè ara si, que se'ns han acabat els gossets de casa. Quins dotze anys tant intensos ! Des d'aquelles sortides a muntanya on

l'Ona i la Llumeta mai hi varen faltar, fins tantes i tantes caminades per l'entorn d'aquell Sant Vicenç estimat, per Vallhonesta, El Puig Soler, La Serra, el Cami Ral. On no anava jo sense les dues gossetes ? O amb tota la família, on fos que anéssim ? Eren essers vius posats al nostra costat.

Quan tristíssimes circumstàncies ens feren fora de casa i passàrem a viure a Manresa, sempre vas estar al nostra costat, el nostre més pur, net i constant consòl. I quan més endavant jo mateix vaig passar pel difícil tràngol quirúrgic, jo sé el neguit que passaves tu especialment, Ona, per la nostra absènsia i perquè eren circumstàncies dures i tu no ho ignoraves, sinó que a la teva manera, ho paties.

Coneixies tant bé cada moviment, cada gest, cada sospir, el to de les paraules, si hi havia alegria, tristesa o enfado, en el nostre fer de cada dia, que sempre actuaves en conseqüència. L' olfacte meravellós tant inherent a la teva naturalesa, era un univers d'olors que portaves en tu arreu i per tot, havies de rastrejar amb el teu morro llarg i adeqüat. Per això, quan sortiem a caminar, sempre et quedaves enrera, a l'inrevés de la Llumeta que sempre anava al davant. Els teus ulls eren d'expressivitat tant viva que tocava el cor. Com oblidar les teves potes curtes però fibroses i aquelles curses que fèies anant al darrera de pedres i pilotes, tant lluny com es podessin llançar !

Ara sí, se't ha acabat el patir i ja voles, petita animeta, vora tots els germans canins que t'han precedit, i ells t'ajudaran a penetrar a la nova llar, al Si de la Gran Ànima, que a tots els cans acull, en sortint d'aquesta etapa. Hi vas ser encara per Nadal i per Cap d'Any!

Gràcies per tot el que ens has donat, Ona, és inoblidable !!

En nom de tots els que t'hem estimat i has estimat !

Manuel Luis Tatjé

NADAL: UNA REFLEXIÓ

Dibuix de Joan Vilanova Roset (Auca de la Llum)

Nadal, vol dir alguna cosa,

més enllà de la bona taula i la festa ?

Si no creus: Què celebres ?

La família al voltant de la taula,

és bonic en aquests dies...

Ens vanagloriem d'haver nascut en aquesta

part del Món que ens permet formar part del "convit" ?

Celebrem que els quins mouen els fils

del nostre Món són fabricants d'armes i guerres ?

Celebrem potser, estar envoltats de mentides,

i que ens agrada "ser enganyats" ?

Potser no fem pas tantes elucubracions..!

Es vol celebrar el naixement de Jesús ?

Doncs celebrem-lo amb abundor !

Donarem gràcies per alguna cosa ? A qui ?

Entre tots trobarem la resposta...

O serà dins de cada un.

Ara és Nadal.

Manuel Luis Tatjé i Maria Àngels Casals Farré

us desitgen un BON NADAL 2007.

A LA "TRISTA" SE LI HA ACABAT LA TRISTOR...

L'Adrià amb la Trista

Enmig de la humitat del camp i damunt l'herba d'un verd tant viu i ufanós, prop de l'antiga pomera, es destacava el seu cos estirat de gran gossa, amb aquelles taques negres i blanques, a l'estil de les vaques suïsses, inmòbil, amb els seus ulls de mirada tant intel·ligent, mig closos, però ara amb aquell esguard perdut, inanimat, i les seves potents urpes, vençudes definitivament. No, no era una estirada d'esplai, d'aquelles que tant li agradava de fer sota el Sol, aquesta era la darrera estirada, doncs per tornar-se a posar dreta i esvelta, ja no li faria falta el seu cos feixuc i vell, per volar a l'astral dimensió i penetrar al regne de la Gran Ànima, on ja s'ha retrobat amb la "Blanqueta", amb la "Trapella" i la "Llumeta". Quínes criatures tant especials !! Quan ja han partit encara se'ls hi descobreixen virtuts !

El seu agraïment, la seva franca fidelitat, les seves constants ànsies de caliu humà, tot això traduït en una infinitat d'accions espontànies inenarrables. La joia amb que ens va presentar la seva nombrosa i última ventrada, que ens va deixar l'inoblidable "Blanqueta".

Algú li havia ensenyat a "donar la pota" en senyal d'amistat, si se li demanava bé. Algú que desconeixem i que, vuit anys enrera, va fer la inhumana opció d'abandonar-la per aquests móns de Déu. Cosa que la feu arribar fins al nostre Refugi , exhausta i gairebé moribunda. La vàrem alimentar i animar, va reviure i es va posar bona esdevenint la "guardiana indiscutible del lloc" aquests llargs vuit anys, en que ens ha donat el millor de la seva noblesa, a petits i grans.

En sentir arribada la seva hora, es va apartar dels altres gossos (els seus nets plens de vitalitat) i es va allunyar del recinte del Refugi , i com obeint lleis ancestrals de la Naturalesa, va voler restar sola pel darrer alè.

Un altra amic que ja te un lloc fet en el fons del nostre Cor: La "Trista", que ja no està trista des del 3 d'Octubre del 2007.

En nom de tots els que l'estimavem

Manuel Luis Tatjé

AMICS INCONDICIONALS I ÚNICS:Trapella, Pelut, Ona, Llumeta, Trista, Blanqueta, Tacat, Negret...

DINS EL NOSTRE COR HI HA UNA "LLUMETA"

Ells no et demanen mai res d'especial, llevat de menjar o sortir a fora. I en contrapartida t'ho donen tot. Se'ls diu "animals de companyia", però sovint, són més nobles i dignes que algunes persones. Els sentiments que generen són purs, nets, exempts de les baixeses, dels egoismes que mouen la Humanitat. I són també, a un nivell psicològic, difícil d'imaginar, sobretot pels que encara els tracten a batzegades i de males maneres, fins i tot pels que miserablement i impune, acaben amb les seves vides, receptors de totes les penes i alegries que es congrien al seu entorn i les concatenen amb mansuetud, serenor, joia, afecte, fidelitat... És ben cert que ells, no farien mai, molts dels nostres actes més inconfessables.

Però només són bèsties ! - diuen alguns. Només ? Unes bèsties que donarien la seva vida per tu... Que coneixen tots els teus moviments, tots els teus sorolls típics, tots els teus pensaments, abans que esdevinguin accions concretes, les teves angoixes i preocupacions... Que estan tranquils si tu ho estàs, que estan neguitosos si aquest és el teu estat anímic... Preguntaria jo a molts: Quants amics tens que reaccionin així perquè t'aprecien ? Algun n'hi haurà, és clar que sí!!

Aquesta ha sigut la meva vida individual i de família, des de fa molts anys, tenint al meu costat gosses i gossos, uns éssers magnífics que la Naturalesa ens ha posat de companys, sovint, més per entendre'ns i aprendre mútuament els uns dels altres, que no pas per utilitzar-los de "joguina" que avui frueixes i demà abandones.

Fa pocs dies ens ha deixat la Llumeta (a la foto) - i no és el fet intrínsec de la mort-, el que ens indigne és que hagi hagut de morir enverinada i en menys de 24 hores, després de tornar del "pipi-can" del Parc de Puigterrà de Manresa. Ens ha acompanyat més d'11 anys i ha viscut al costat de l'altra gosseta Ona una de les etapes més llargues i dures de la nostra vida. Per això ho hem sentit tant. Perquè ens va consolar i ens va ser alegria en moments molt agres de traiduries i problemes familiars molt greus. Ella ens va donar tant, que només ho pot saber qui hagi viscut experiències similars amb éssers d'aquesta categoria, la noblesa dels quals ja voldrien tenir molts humans sense principis. Per això el nostre agraïment a la Llumeta entra en el pla transcendent, on penetren aquestes Ànimes petites (però tant grans) camí de la seva lluminosa evolució, quan deixen aquest món físic, que amb freqüència els tracta tant malament.

Les obscures perles dels seus ulls tristos i la frisança d'aquell cor espontani i alegre, viuran sempre en un racó del nostre cor. Va deixar la matèria el 15.3.2007.

Manuel Luis Tatjé - 2007